VOLT VESPERTÍ

Mirant els nostres relats sobre el massís de Garraf, hem trobat un de l'any passat que té dues peculiaritats. La primera és que descriu una excursió que vam fer entre setmana, després de sortir de treballar. La segona és que és en català. Com que ens ha semblat interessant, i assumint el risc dels errors idiomàtics, hem volgut penjar-lo al Blog. 

BEGUES- PUIG DE LES AGULLES- LA DESFETA - BEGUES

Data	Dimarts, 18 de Maig 2010
Assistents	Encarna i Enric
Zona	Catalunya. Massís de Garraf
Inici ruta	Begues (des-de casa)
Final ruta
Recorregut	Begues-Coll Fe-Puig Verdeguer-Puig de les Agulles-Serra del Clos- Collada de la Clota- La Desfeta-Begues
Nit	No
Material	Senderisme
Dificultat	Física	Baixa-Mitja	Tècnica	Molt fàcil
Cota (m)	Mínima	355 (Begues)	Màxima	554 (Les Agulles)
Desnivell (m)	Ascens	445	Descens	445
Distancia	12.6 Km
Horari	Total	3 h 14 min	Efectiu	3 h 5 min
Climatologia	Bon temps
Cartografia	“Massis de Garraf”,1:25000, Ed.Alpina, (2004-2005)
Valoració	Recorregut circular força bonic, interessant i sense gaires problemes.
Comentaris	Adient per una sortida de mig dia (matí o tarda)

RELAT

Dimarts 18 de Maig. Com tantes vegades surto de la feina emprenyat i amb els nervis a flor de pell. Necessito relaxar-me. Segur que el volt pel Garraf que Encarna i jo volem fer aquesta tarda m’anirà molt bé. Un cop a Begues dediquem uns minuts a estudiar el planell i decidir la ruta. Després ens canviem de roba, posem quatre coses a les motxilles i comencem a caminar (18.10 h, 358 m). Fer una excursió sortint des de casa es un privilegi només a l’abast dels que, com nosaltres, tenim la sort de viure al costat de la muntanya. El recorregut que volem fer es senzill però una mica llarg per l’hora… Haurem d’anar lleugers per evitar que se ens faci de nit. I si es fa no passa res, coneixem bé el Garraf i portem lot…

Sortim del poble pel carrer Sitges i el pont per damunt de la variant. Justa abans d'arribar a l’entrada del terreny de la casa de colònies de Can Rigol, creuem uns camps situats a l’esquerra per agafar la pista que va a Mas Roig. Una colla de gossos ens borden amb insistència quan passem al costat de la casa. Continuem al sud per un camí ample que s’endinsa al bosc. Deixem enrere un corral de bens. Força mes endavant rodegem un pou de glaç, passem al costat d’altre masia i arribem al coll Fe, on trobem una creu de de ferro i la pista que va de Begues a la Plana Novella (18.43 h, 424 m). Fins aquí la ruta ha estat còmoda i amb pocs desnivells. A partir d’ara serà diferent i ens demanarà una mica mes d’esforç, però tampoc massa...

Davant nostre, a l’altre costat de la pista, surt un camí pedregós que es bifurca pocs metres enllà. Prenem el ramal de l’esquerra. La pujada es constant però no gaire pendent. Es camina bé. El corriol, que primer va en direcció sud-est i després a l'est, ens porta fins el cim pla i extens del Puig Verdeguer ( 18.57 h, 518 m). Els jocs de llum i ombres accentuen els relleus fent que les vistes siguin força maques i interessants. El camí baixa breument fins un ampli coll. Després torna a pujar suaument fins la carena que tenim davant (S), on veiem una línia d’alta tensió. Pocs metres després de passar al costat d’una de les pilones trobem una pista (19.06 h, 515 m). Estem al Pla de Puig Moltó.

Continuem per la pista en direcció est. Un tram en baixada en du fins un coll (19.16 h, 504 m). Per la dreta (S) arriba el camí de la Vall del Teix. Per l’esquerre (N) la pista que surt de la Clota. Nosaltres continuem recte al S-E, encarant una pujada curta però poc pendent que ens deixa en la pista del cordal de la Serra del Clos, per on passa el GR 92 (19.23 h, 545 m). Anem a l’esquerra (E). Baixem, girem una mica a la dreta. La pista s’acaba i deixa pas a un camí. De seguida arribem al cim del Puig de les Agulles (19.28 h, 547 m). 

De tots els racons del massís del Garraf, sens dubta aquest es el que ens agrada mes. Es un lloc tranquil, enlairat, amb amplies vistes. Fins i tot hi ha petits precipicis que li donen un cert caire alpí. L’hem visitat moltes vegades. A peu i amb BTT. De dia i de nit. Estiu e hivern. I esperem venir molts cops mes… El sol esta baix, ha perdut força i ja no escalfa. Bufa un ventet que ens refreda la suor i ens fa agafar fred. Estaria bé aturar-nos, posar-nos la jaqueta i romandre una bona estona asseguts als rocs situats al costat del tallat. Però anem justos de temps. Fem unes quantes fotos i marxem (19.33 h).

Tornem per on hem vingut. Seguint el GR anem al S-O, per damunt del cordal de la Serra del Clos. Davant nostre, el cim de la Morella dona una enganyosa sensació de proximitat. Després d’un tram quasi bé pla, el camí davalla continuadament cap al Coll Sustrell. Abans d’arribar-hi prenem a l’esquerra el corriol del Mont-ras, que va a la Clota fent una llarga travessa pel vessant sud del Puig d’Agulles (19.45 h, 491 m). Es una ruta divertida i agradable que hem fet varies vegades i ens agrada molt. Avui la fem de pressa i sense entretenint-se gaire. El camí es molt clar. Només hi ha risc de perdràs en un petit tram. I ens perdem… Sortim de l’embolic pujant en diagonal per un pendent de rocs i matolls punxosos típics del Garraf. Sense mes incidents que l’espessa vegetació que trobem a la darrera part del camí, arribem a l’amplia collada de La Clota (20.24 h, 415 m).

El nostre horari es bo, però se ens acaba el temps. No ens aturem. Creuem el coll, localitzem el corriol que puja directe a La Desfeta i iniciem l'ascens pel mateix. La pujada no es gaire forta però si sostinguda. Sembla mes llarga del que en realitat es. Sense forçar les cames (que ja portem uns quants kilòmetres fets) estrenyem el pas. Creuem dues vegades la pista i arribem sota la torre de vigilància (20.41 h, 511 m). El punt mes alt de la muntanya es troba a uns 150 metres en direcció N-O i esta  senyalitzat per tres rocs amuntegats. Un corriol que surt al costat de la torre ens du en poc mes d’un minut (526 h). Sense parar continuem pel camí. Aquest arriba al cordal N-O del cim i baixa fort per una mena de tallafocs de terra i pedres inestables. Mes avall el terreny va perdent inclinació, i després de passar per un nou e inesperat graó força dret, arriba a un coll on conflueixen varies pistes (20.55 h, 435 m).

Seguim recte, sempre al N-O. El sol es mor darrera dels arbres d’una carena que semblen cremar-se. Barrejant records i intuïció anem connectant pistes i camins per dins del bosc fins arribar als carrers de la urbanització de Can Baró. Poc després sortim a la pista que va de Begues a la Plana Novella (21.11 h, 378 m).  La seguim en direcció nord. Creuem la variant per una rotonda i entrem en el casc urbà. Ens queda ben poc. A les 21.24 h arribem a casa.

Així finalitza el nostre volt vespertí pel massís del Garraf. No ens estem cansats però notem les cames una mica carregades, possiblement degut a que hem forçat el pas en la darrera part de l’excursió. Jo hem trobo satisfet, tranquil, en pau… Ha estat una autentica cura de relaxació. Haurem de fer mes sortides com aquesta. Son distretes, fas exercici, tenen un fort efecte sedant i surten molt barates. Un autentic xollo…

EniEn - Maig 2010